Aquest és un bloc sobre el món grecoromà per als alumnes de l'IES de La SEDETA i per a totes les persones interessades
en el món clàssic.
diumenge, 3 de maig del 2015
Tarraco 2015:Festival de teatre i visita a la ciutat
Els
alumnes de llatí i grec de 1r i 2n de batxilleratde La Sedeta vam fer ,el dia 20 d’abril,la visita a la ciutat romana de Tàrraco on
vam visitar ,al matí ,les principals restes arqueològiques de la ciutat i els
seus voltants :el pont del Diable o aqüeducte de les Farreres, les muralles , el Passeig Arqueològic ,el fòrum ,el circi l’ amfiteatre.
A
la tarda vam presenciar al “Camp de Mart “ la comèdia de Plaute Càsina representada
en el “XX Festival de teatre grecollatí” pel grup valencià Komos .
En
un aforament de 1800 persones ,ple a
vessar d’alumnes i professors de Llengües
Clàssiques vam poder gaudir d’una obra ben adaptada , divertida, actual
,carregada de malsentesos, enganys ,
confusions i paròdies .
Va
ser un dia complert que ens va servir per conéixer i valorar més les restes
arqueològiques que tenim a Catalunya i veure que la literatura clàssica continua vigent encara entre nosaltres.
Festival de Teatre grecollatí 2015 El dia 11 de març hem assistit amb els alumnes de llatí i grec de 1r. i 2n. de batxillerat al "Festival de Teatre Grecollatí" , que com cada any s' organitza al "Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat. Hem vist la tragèdia "Les Troianes" d' Eurípides representada pel grup valencià Komos. L' obra ens ha mostrat l´últim dia de la ciutat de Troia ,quan la flota grega està a punt de marxar i les dones dels troians morts a la guerra han estat sortejades pels seus enemics.
Hem pogut observar el sofriment d'aquestes dones quan s'assabenten una a una del destí cruel que els espera :Hécuba, Cassandra, Polixena i Andrómaca són les víctimes d'aquesta guerra que deixa Troia destruïda per les flames.
El missatge que ens ha deixat és ben actual: la guerra és perniciosa, causa víctimes inocents i produeix desgràcies en pobles ,ciutats i famílies.
El seu alegat és un " No" a la Guerra, "No" a la violència i un" No"a la destrucció."
Durant
aquest curs 2014-15 hem fet ” Una
passejada divina” pel Museu Arqueològic de Barcelona amb els alumnes de
Mitologia Grecoromana de tercer d’ESO i els de 4t d’ESO de Llatí .
Hem fet un recorregut
per les creences religioses dels pobles de la prehistòria i de l’antiguitat. Des de les venus paleolítiques fins als déus del panteó grecoromà, i també les divinitats orientals com Isis o
Tanit.
Hem reconegut
a través de les restes arqueològiques de les Sales sobre Grècia i Roma els mites clàssics que hi estan representats : la
guerra de Troia; els principals déus i déssses del Panteó Clàssic ; herois com
Bel.lerofont i Perseu ,occidor de la Medusa, representada en una esculptura
procedent d’una necrópolis; el sarcòfag del “Rapte de Prosèrpina”; el mosaic de “ Les tres
Gràcies “ i finalment l’escultura de Príap, déu de la fertilitat
procedent d’Hostafrancs.
Amb aquesta
visita hem après com evoluciona el món
de les creences al llarg de la historia, quins són els elements que motiven la
creació d’un món mític, com es representen les creences i hem aprés a valorar
les peces del Museu com a fonts d’informació històrica i mitológica.
I sobretot
hem vist que ,malgrat les diferències,
les motivacions per creure són en totes les cultures similars.
El dimarts 1 d'abril vam anar al Museu Marítim a veure l'espectacle "88 Infinits" d'Arnau Vilardebó.
Vam poder constatar que les constel·lacions del cel guarden
històries i coneixements. Darrera de cadascuna vam descobrir el mite grec que explica el seu orígen .
L'espectacle va desbordar psicologia
pràctica i humor. Vam veure les estrelles del cel d’una nova manera . Esferes amb ninots,
models de constel.lacions i altres enginys ens van mostrar clarament les
formes que es poden veure al cel. Amb l’espectacularitat de l’ESFERA del
Planetari del Museu Marítim.
Si cliqueu sota la foto del Arnau,que porta el cel sobre les espatlles, podreu tenir informació sobre ell. Aquí també teniu un enllaç per si voleu aprofondir en el tema de les constel.lacions i la seva relació amb la mitologia. Cliqueu a El cel dels mites.
Al CaixaForum de Barcelona, es pot veure des del dia 28 de febrer l’exposició “Mediterrani . Del mite a la raó” que es pot visitar fins el 15 de juny d’aquest 2014.
La mostra començaamb el tema del Viatge Mitològic per un mar ple de perills que convida al viatge. En la primera sala de l’exposició s’exposa el tema amb el rapte d’Europa per part de Zeus, per explicar l’orígen d’aquest continent ; continúa amb el viatge d’Odisseu que simbolitza la comunicació entre pobles i posa en contacte illes i regnes llunyans. Amb el viatge de Jàson i els Argonautes s’explora la Mediterrània Oriental i finalment Heràcles amb el qual s’inicia l’ordenació de l’espai, alliberant el món dels monstres amb els seus dotze treballs.
La segona sala ens mostra l’aparició dels filòsofs cap al S.VI a.C. Ara s’ha passat del “mithos” al “logos”.Els homes s’enfronten a un enigma que han de resoldre pel seu compte i que a l’exposició es plasma amb l’escultura de l’ Esfinx que l’heroi Èdip va destruir, al descobrir l’enigma que proposava.
S’han canviat els herois pels historiadors i filòsofs que es pregunten quins elements integren el cosmos. En la mateixa sala es pot veure la importància de l’aparició de les “polis” i dels seus espais públics, com l’àgora ,un lloc d’intercanvi d’idees i de discusió. Hi ha en la sala una recreació virtual de l’àgora atenesa amb els seus principals edificis.Hi ha mostres dels seus espais d’oci i entreteniment, sobretot del” symposium” del que estaven exclosos els estrangers,les dones i els esclaus. S´hi troben també escultures amb les divinitzacions dels valors cívics de la ciutat: persuasió (peithos),salut (higieia),pau, (eirené)sort (tiqué),abundància(ops). A continuació s’exposa en un altre espai la concepció de l’home amb ànima, que és el més representatiu i valuós del ser humà. Una ànima ,representada com un ocell o una papallona en les escultures, que perdura més enllà de la mort.S’exposa ara un nou art,el retrat ,que capta la mirada emocionada i brillant dels enamorats, l ‘ ànima dels quals perdura més enllà de la mort. En l’exposició hi ha unes escultures meravelloses de Cupido i Psique que representen la fusió de l’amor. I finalment a l’últim espai es pot veure l’aparició de nous déus redemptors que asseguren la vida eterna i comprenen més els humans: Isis, Atis, Mitra i finalment Jesús representat com a “criòfor " (κρυόφορος) o "portador d'una ovella", un model que es va perpetuar en l'art cristià sota la forma del Bon Pastor. En resum l’exposició és excel.lent, hi ha cent seixanta-cinc obres gregues i llatines: estàtues, relleus, ceràmiques, mosaics, joies, frescos, procedents de museus europeus, sobretot de Grècia i Itàlia. Es un exposició per comprendre més la història i el pensament d’aquestes terres banyades pel mar que ens uneix , el Mediterrani .
Discipuli,/-ae, Aquesta és la lectura que tenim per aquest curs 2013-14,per al tercer trimestre :HoraciEpodes
i Odes . Els poemes que us entren per la Selectivitat són:
Horaci, Epodes 2 (Beatus ille)
3 (Amistat amb Mecenàs. Maledicció de l’all) 16 (Poema
patriòtic. Lament per la sort dels romans) Odes 1, 1 (Endreça a Mecenàs) 1, 9 (Vides
ut alta stet niue candidum / Soracte) 1, 11 (Carpe
diem quam minimum credula postero)
1, 14 (La nau com a al·legoria de l’estat)
1, 24
(Consol a Virgili per la mort de Varus. Inexorabilitat de la mort) 1, 37 (Nunc est bibendum. Suïcidi de Cleòpatra) 1, 38 (Persicos
odi, puer, apparatus. Aspiració a la vida senzilla) 2, 10 (Auream
quisquis mediocritatem / diligit. La bonesa de la mitjania) 3, 30 (Exegi monumentum aere perennius. Immortalitat del poeta) Us aconsello el llibre d' HoraciEpodes i Odes . Edicions 62 .
Tanmateix us passo un enllaç perquè pugueu veure aquets poemes traduïts per Josep Vergés i publicats a la Fundació Bernat Metge. Cliqueu aquí per veure-ho: Horaci.Odes i Èpodes .
Aquí teniu un altre enllaç on els poemes apareixen comentats.Us será molt útil per entendre més els poemes: Textos Horaci 2014.Odes i Èpodes.
Aquí teniu les fotos de la sortida que vam fer el dia 18 d'abril a Tàrraco. Vam tenir un dia esplèndid i vam poder gaudir de la visita guiada per la ciutat: l'aqüeducte, les muralles, Fòrum Provincial, el circ ,el Museu Arqueològic i finalment l'Amfiteatre.
I a la tarda la representació de l'Amfitrió de Plaute al Camp de Mart on vam gaudir d'una excel.lent adaptació de la comèdia llatina del grup "in Albis"de Morón de la Frontera. El grup teatral va respectar el text original llatí i va aconseguir fer un espectacle divertit, amé, que ens va fer somriure amb les adaptacions musicals i les al.lusions a la situació actual del nostre país.
Recordem Tarraco aquella urbs que, com ens recorda l'emperador Adrià és "Civitas ubi Ver est Aeternum"(La ciutat on la primavera és eterna).