L'Odissea a les Falles de València 2013

 

 

Aquest any 2013  el Ninot Indultat de les Falles  de València ha estat la figura presentada per la comissió Na Jordana .El lema de la comissió d'aquest any ha estat  l'Odissea d'Homer.

El grup creatiu Ítaca és el que ha elaborat la figura i concretament els artistes fallers Manel García i Xavier Álvarez Sala .Es recrea una escena costumista  en la qual un avi llegeix un conte a la seva néta , amb el cavall de Troia a un  costat i  una finestra a la  part del darrera per on es veu caure la neu. Les paraules dels impulsors de la Jordana  les teniu aquí a sota i són un clar homenatge al gran poeta grec Homer:

"El cavall de Troia és un motiu universal des de l'Antiguitat, i la seua força simbòlica continua viva en el nostre temps. Justament el temps fa que el 2013, es commemoren els 50 anys de la falla "Nou cavall de Troia", que el mestre Ricard Rubert va plantar a l'actual plaça de l'Ajuntament i que va ser motiu d'admiració per a molts i d'escàndol per a alguns.
Al voltant d'un novíssim cavall de Troia, Na Jordana, planteja aquest any una particular odissea. L'apassionant viatge pel Mediterrani que va cantar Homer en la seu immortal poema pren forma i actualitat en una selecció d'escenes que enalteixen, denuncien o critiquen situacions eternes i problemes d'ara.

De la mà del protagonista, Odisseu, els visitants, s'endinsaran en l'univers mític de l'antiga Grècia. La saviesa manipuladora d'Atena i l'arbitrarietat despòtica de Zeus, condicionaran les destinacions dels mortals.

L'heroi, com a símbol del poble pla, travessarà per situacions alhora dramàtiques i esperpèntiques, des d'una mare capadora (Anticlea) a una bruixa feminista (Circe), passant per la irresistible atracció cap a les joves (Nausica) i un amor immortal ( Calipso). ¿Qui a la vora dels quaranta no ha experimentat totes aquestes circumstàncies i pulsions? Per fi, però, l'enyorança de la terra i de la llar conduirà Odisseu cap a la seua Ítaca, prosaica i vulgar com la València actual, al cap ia la fi pàtria.

Vivim en un món de desmemòria, com l'oblit que es covava a l'illa dels lotòfags.
Patim un món de desmesura dionisíaca, com la faramalla exhibicionista que envolta les Falles.
Patim derrota rere derrota, com els troians en el camp de batalla, com Na Jordana en el camp de la utopia.
Morim sense prestanza i sense honor, seduïts pels càntics de pèrfides sirenes que ens afalaguen amb promeses impossibles.
Però sempre hi ha detalls en l'existència, que en la seua discreció ens fan sentir fidels a un cert destí assumit amb llibertat, fidels com el gos (Argo) al seu amo, després d'una absència de molts anys.

Aquesta selecció de passatges de l'Odissea trobarà un complement didàctic a la falla infantil,que  també du per lema "Odissea" i el seu artista es JOAN S. BLANCH i  quedarà, a més, integrada estèticament i escènicament en la falla gran.

La guerra de Troia havia acabat, i tots els herois es disposaven a tornar a les seves terres".
Entre aquests herois es trobava Ulisses, rei d'Ítaca, un guerrer fort i amb coratge qui en el seu retorn a Ítaca s'endinsa en L'Odissea, poema èpic va crear i difondre en l'antiga Grècia, Homer, el seu autor.
Na Jordana, aquest any, s'endinsarà, per mitjà de la falla infantil, en un univers mitològic, un univers que intentarà narrar els perills més terribles que Odisseu va patir en el seu retorn a Ítaca, la seva terra, el seu regne.
Es posarà a l'abast dels nens i no tan nens, una autèntica representació, amb escenografies i personatges de l'obra, lotòfags, ciclops, monstres, deesses i mortals ... tot amb una única intenció: narrar un viatge mític que va ocórrer quan déus i homes convivien junts i les millors armes d'un heroi eren la prudència, l'astúcia i el coratge".

Suadela Venusque: l’art de la seducció en els poetes del cercle d’August.

 El dia 25 de febrer, els alumnes de 1r i 2n.de Batxillerat de llatí i grec  vam assistir a una conferència de Literatura Llatina  a la UB. La conferència, presentada pel doctor  Javier Velaza va tractar el tema dels  “Poetes del cercle d’August i l’art de la seducció a les Elegies llatines”.

En primer lloc, se’ns van presentar dues imatges, una d’una “cràtera” grega en la qual apareixien  Peitho i  Afrodita.  Afrodita és la deessa de l’amor i Peitho de la seducció. Els antics grecs pensaven que l’amor i la seducció anaven juntes, ja que per arribar a l’amor es necessitava la seducció. És per això que en moltes ocasions se les representa juntes.

L’altra imatge  va ser pintada segles després. Hi apareixen les dues deesses de la imatge anterior, canvien els noms perquè ja parlem de la mitologia romana, i per tant, Afrodita passa a ser Venus i Peitho, Suadela, però mantenen les seves qualitats. En aquesta imatge, però hi apareixen també Anteros, que és el germà de Cupido, i Cupido. En el fresc, es veu com Venus està amb Anteros i Suadela està castigant Cupido.

A continuació de veure aquestes dues imatges, la conferència va passar al tema central: l’elegia , els seus autors i els tòpics literaris .

L’elegia es un subgènere de la poesía lírica d’origen grec. Els temes que tenia en el seu orígen eren diversos,  parlaven del amor, la mort, el lament… en general es lamentava de quasevol pèrdua. Aixó va canviar quan va ser heredada pels romans d’esprés de la batalla d’Accium. A partir d’aleshores, l’únic tema tractat va ser l’eròtic.

Els principals autors romans d’elegia van ser Corneli Gal, Tibul, Properci i Ovidi.  Corneli Gal va ser el més important. Va ser poeta,  polític i militar, també va ser el primer governador d’Egipte. Va estar enemistat amb August i aquest va condemnar les seves obres. Va ser acusat de voler separar Egipte de Roma i va ser substituït al seu càrrec per Eli Gal. Finalment es va suicidar. Va escriure quatre elegies: “ Amors”.

Del  poeta Tíbul, el qual va pertànyer al cercle de Messala, conservem la seva elegia “ Corpus Tibullianum”, per exemple.

Properci va escriure noranta poemes repartits en quatre llibres elegiacs. Aquest, juntament amb Tibul eren protegits per a que puguessin escriure.

Finalment Ovidi, amic de Valeri Messalla, va estar molt conectat amb el poder, tot i que va ser desterrat per August a l’actual Romania, ja que segons ell promovía l’adulteri, i això anava contra la moralitat d’August.

Quant als tòpics, un era el “exclusus amator”, que vol dir amor rebutjat. Va sempre amb l’altre tòpic “paraclausithyron”, que vol dir porta tancada. Aquest dos tòpics  es refereixen a l’ amant rebutjat o menyspreat  per la seva estimada  , que es veu obligat a passar la nit fora, al costat de la seva porta tancada.

Un altre tòpic es el “servitium amoris”, en el qual l’enamorat es presenta com un esclau voluntari,  i a més no vol deixar de ser-ho.

El tòpic "militia amoris”, compara elements de l’amor amb els de la guerra, com per exemple l’edat, ja que normalment coincideix. En aquest cas l’enamorat és un soldat i l’amor és considerat com una milicia.

En el tòpic “morbus amoris”, l’enamorat es presenta com un malalt d’amor que no es vol curar, tot i que encara que volgués no podria, perquè no hi ha medicina per l’amor.

En el “furor amoris” l’enamorat ha perdut la capacitat de raonar i s’ha convertit en un dement. Aqui hi ha un joc de paraules amb “amans” i “amens” (amant ,dement).

Un altre tòpic es l’enamorat com a poeta, en aquest, els poetes es queixen ja que tenen la porta del amor tancada, que està tancada tan fort que no la poden obrir ni els llamps de Júpiter,es queixen també de la impossibilitat d’obrir-la, encara que en alguns casos, gràcies als poemes aconsegueixen arribar a l’estimada.Aques tòpic es caracteritza perquè només escriu poesía per agradar a l’amant, no per expressar els seus sentiments en públic ni per explicar la història de Roma.

També esta el “poeta doctus”, que actúa com a mestre de l‘amor ,ensenyant l’art de seduir.

Finalment, a la conferència s’arriba a la conclusió que la vida literària, en aquest cas de la elegia, es paral·lela al món real, i que tot el que s’explica és ficció .

Personalment, opino que alguns d’aquests tòpics segueixen presents avui en dia entre nosaltres. Un exemple pot ser la cançó de “Boig per tu”, inspirada en l’antic “furor amoris”.

Conscient o inconscientment seguim prenen com a referència aquests antics tòpics llatins.

                                                                                                          Alba Grijalba   

                                                                                                          2n.Batx.B

 

1r i 2n de batx van al teatre a veure la Medea d’Euripides.

Aquí teniu l'article d' una alumna de 2n de batxillerat sobre la tragèdia grega que hem anat a  veure aquest curs  al Teatre Joventut de l'Hospitalet de LLobregat.

El passat 6 de març els alumnes de llatí i grec de 1r i 2n de Batxillerat de l’institut la Sedeta vam tenir la sort de poder assistir al XVIII Festival juvenil de Teatre  Grecollatí de Catalunya 2013 a l’Hospitalet de Llobregat ,per veure  l'obra de teatre  Medea d’Eurípides representada per un grup d’alumnes de Saragossa de l’  IES Pedro deLuna.

Medea és una dona que abandona i traeix la seva pàtria, la Còlquida, per ajudar al seu enamorat Jàson a robar el velló d’or, ella se’n va amb ell a Corint, Jàson i Medea tenen dos fills. La història dóna un canvi inesperat quan Jàson s’enamora de Creusa, filla del rei Creont, els dos es volen casar. Medea amb ràbia i desig de venjança, pren una sèrie de decisions terribles que portaran a la tragèdia total.

Els alumnes van interpretar gairebé tots els personatges originals de la Medea d’Eurípides, llevat dels fills de Medea que són esmentats però no són representats per cap actor, el director de l’obra decideix que la representació de la protagonista Medea fos interpretada per tres noies, cada noia adoptava un tret característic de Medea, així, les diferents personalitats de Medea estaven interpretades per diferents actrius, donant un aire sofisticat i més ric a l’obra, una de les tres personalitats és la Medea mare, l’altre la dona turmentada i la tercera personalitat és l’amant venjativa, responsable de les tragèdies de l’historia.

Els personatges van ser molt ben interpretats, la tragèdia no és fàcil d’interpretar, i tot el grup de joves actor i actrius ho van aconseguir força bé, donant una atmosfera tràgica, la qual l’espectador podia percebre amb facilitat.

La critica de la representació en general es bona, si és veritat que en alguns moments el so de les veus no arribava bé a tota la salai en determinats moments es feia difícil entendre el que deien però el alumnes de la Sedeta vam tenir la sort d’haver treballat la obra a classe els dies abans d’anar al teatre, per la qual cosa, ja tots sabíem l’argument de l’obra, així que no va ser difícil seguir el fil de l’historia.

La posada en escena estava molt ben aconseguida, tot i que no hi va haver canvis d’escenari la obra no es va fer gens monòtona ja que els actors van saber com donar canvis d’escena amb els canvis de diàlegs i de les entrades i sortides a escena dels actors.

                                                                                                                               
                                                                                  Camil.la Aponte

                                                                2n.Batx.

                                                                                                                              

Jo,Claudi

Jo, Claudi és una minisèrie de televisió produïda i emesa per la BBC (British Broadcasting Corporation) al 1976. Es tracta d' una adaptació de les novel.les Jo , Claudi i Claudi, el déu, i la seva esposa Messalina, de Robert Graves. La minisèrie fou creada per Jack Pullman, qui va escriure el guió dels tretze episodis.
  Ens presenta la vida de la Dinastia Julio-Clàudia des del primer principat d' Octavi August fins els últims dies de Claudi,qui ha escrit la seva autobiografia. Va ser elegida l'any 1999 como la "millor sèrie de televisió del segle XX   pels lectors del diari barcelonès .Aquí teniu el primer capítol. Espero que sus agradi.