Recreació d'un mite clàssic.
Aquest curs s'han atorgat per Sant Jordi quatre premis per les millors recreacions de mites Clàssics.
Els guanyadors han estat:
Categoria A(ESO): l'alumna Laia Sànchez de 2n ESO per la narració La Guerra de Troia. S'ha atorgat un accèssit per a aquesta mateixa categoria, a l'alumna Marta Riera de 4t ESO per la recreació del mite d'Orfeu i Eurídice, amb el títol de Aeternum Vale (adéu per sempre).
Categoria B(1r.Batx.):l'alumna Camila Aponte de 1r.amb el títol Si pogués anar enrere amb una recreació del mite de Faetont.
Categoria C(2n Batx):l'alumne Néstor Montón amb l'obra Ens retrobarem tard o d'hora , Eurídice.
Enhorabona a tots quatre!
Aquí teniu un fragment de cada treball:
La Guerra de Troia
"Em dic Aleix, tinc catorze anys,
i visc a Mallorca amb la meva família. Els meus pares es diuen Miriam i Joan.
Sóc el major de tres germans. La segona germana es diu Dèlia, i la més menuda
Hèlena.
Com haureu vist, els nostres noms
provenen del grec: Dèlia vol dir vinguda
de Delos, Hèlena vol dir aquella que
resplendeix, i, finalment, Aleix significa defensor. La raó per la qual els nostres noms provenen del grec, és
que els nostres pares sempre han adorat el món Grec, i tots els seus mites i
llegendes..."
Aeternum Vale
"Orfeu, on ets? Recorda’t de mi sisplau. Vull sortir d’aquí! Les roques m’han traït quan et seguia i sento les nafres flamejar per tot el cos, igual que aquest indret desolat que em separa de tu! Necessito respirar. M’ofego d’angoixa i ràbia.
Em vas enverinar quan em vaig casar amb tu...
No, espera, no és cert! No va ser culpa teva, sempre m’has protegit: primer amb les teves paraules de seda, el so de les quals impregnava el meu amor d’anhels eterns. Després, la passió que senties per mi et va empènyer a rescatar-me... però la tràgica realitat supera la voluntat de dos mortals..."
Si pogués mirar enrere
"Ja no podré sentir els dolços corrents d’aire dels dies de primavera, ja no podré nedar fins alta mar un dia d’estiu, ja no podré gaudir de sopars que s’allarguen fins a la matinada, són tantes les coses que ja no podré fer.Mai hagués imaginat que el meu destí fos aquest, la mort ha picat molt d’hora les meves portes, però aquest destí l’he aconseguit tot sol sense l’ajut de ningú,amb la meva cobdícia, el meu orgull i les ganes de fer saber a tothom que sóc superior, m’han portat on estic ara, a l'Hades
Ens retrobarem tard o d'hora, Eurídice
"Maleeixo el dia en el que aquella condemnada serp et mossegà, però encara em maleeixo més a mi mateix, i maleeixo la meva curiositat assassina. No puc dormir a les nits, pensant que ara mateix podria estar mirant el teu somriure, els teus ulls, dient-te t’estimo... No paro de plorar, i tot per la meva culpa! Cada vegada em costa més seguir endavant, no tinc forces. No sé com les he tret per poder escriure’t, t’ho vas emportar tot de mi, fins i tot la meva vida, però vas deixar l’esperança".
