dijous, 21 de març del 2013

Suadela Venusque: l’art de la seducció en els poetes del cercle d’August.

 El dia 25 de febrer, els alumnes de 1r i 2n.de Batxillerat de llatí i grec  vam assistir a una conferència de Literatura Llatina  a la UB. La conferència, presentada pel doctor  Javier Velaza va tractar el tema dels  “Poetes del cercle d’August i l’art de la seducció a les Elegies llatines”.

En primer lloc, se’ns van presentar dues imatges, una d’una “cràtera” grega en la qual apareixien  Peitho i  Afrodita.  Afrodita és la deessa de l’amor i Peitho de la seducció. Els antics grecs pensaven que l’amor i la seducció anaven juntes, ja que per arribar a l’amor es necessitava la seducció. És per això que en moltes ocasions se les representa juntes.

L’altra imatge  va ser pintada segles després. Hi apareixen les dues deesses de la imatge anterior, canvien els noms perquè ja parlem de la mitologia romana, i per tant, Afrodita passa a ser Venus i Peitho, Suadela, però mantenen les seves qualitats. En aquesta imatge, però hi apareixen també Anteros, que és el germà de Cupido, i Cupido. En el fresc, es veu com Venus està amb Anteros i Suadela està castigant Cupido.

A continuació de veure aquestes dues imatges, la conferència va passar al tema central: l’elegia , els seus autors i els tòpics literaris .

L’elegia es un subgènere de la poesía lírica d’origen grec. Els temes que tenia en el seu orígen eren diversos,  parlaven del amor, la mort, el lament… en general es lamentava de quasevol pèrdua. Aixó va canviar quan va ser heredada pels romans d’esprés de la batalla d’Accium. A partir d’aleshores, l’únic tema tractat va ser l’eròtic.

Els principals autors romans d’elegia van ser Corneli Gal, Tibul, Properci i Ovidi.  Corneli Gal va ser el més important. Va ser poeta,  polític i militar, també va ser el primer governador d’Egipte. Va estar enemistat amb August i aquest va condemnar les seves obres. Va ser acusat de voler separar Egipte de Roma i va ser substituït al seu càrrec per Eli Gal. Finalment es va suicidar. Va escriure quatre elegies: “ Amors”.
Del  poeta Tíbul, el qual va pertànyer al cercle de Messala, conservem la seva elegia “ Corpus Tibullianum”, per exemple.

Properci va escriure noranta poemes repartits en quatre llibres elegiacs. Aquest, juntament amb Tibul eren protegits per a que puguessin escriure.
Finalment Ovidi, amic de Valeri Messalla, va estar molt conectat amb el poder, tot i que va ser desterrat per August a l’actual Romania, ja que segons ell promovía l’adulteri, i això anava contra la moralitat d’August.

Quant als tòpics, un era el “exclusus amator”, que vol dir amor rebutjat. Va sempre amb l’altre tòpic “paraclausithyron”, que vol dir porta tancada. Aquest dos tòpics  es refereixen a l’ amant rebutjat o menyspreat  per la seva estimada  , que es veu obligat a passar la nit fora, al costat de la seva porta tancada.

Un altre tòpic es el “servitium amoris”, en el qual l’enamorat es presenta com un esclau voluntari,  i a més no vol deixar de ser-ho.
El tòpic "militia amoris”, compara elements de l’amor amb els de la guerra, com per exemple l’edat, ja que normalment coincideix. En aquest cas l’enamorat és un soldat i l’amor és considerat com una milicia.

En el tòpic “morbus amoris”, l’enamorat es presenta com un malalt d’amor que no es vol curar, tot i que encara que volgués no podria, perquè no hi ha medicina per l’amor.
En el “furor amoris” l’enamorat ha perdut la capacitat de raonar i s’ha convertit en un dement. Aqui hi ha un joc de paraules amb “amans” i “amens” (amant ,dement).

Un altre tòpic es l’enamorat com a poeta, en aquest, els poetes es queixen ja que tenen la porta del amor tancada, que està tancada tan fort que no la poden obrir ni els llamps de Júpiter,es queixen també de la impossibilitat d’obrir-la, encara que en alguns casos, gràcies als poemes aconsegueixen arribar a l’estimada.Aques tòpic es caracteritza perquè només escriu poesía per agradar a l’amant, no per expressar els seus sentiments en públic ni per explicar la història de Roma.
També esta el “poeta doctus”, que actúa com a mestre de l‘amor ,ensenyant l’art de seduir.

Finalment, a la conferència s’arriba a la conclusió que la vida literària, en aquest cas de la elegia, es paral·lela al món real, i que tot el que s’explica és ficció .

Personalment, opino que alguns d’aquests tòpics segueixen presents avui en dia entre nosaltres. Un exemple pot ser la cançó de “Boig per tu”, inspirada en l’antic “furor amoris”.
Conscient o inconscientment seguim prenen com a referència aquests antics tòpics llatins.

                                                                                                          Alba Grijalba   
                                                                                                          2n.Batx.B

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada