En primer
lloc, se’ns van presentar dues imatges, una d’una “cràtera” grega en la qual apareixien
Peitho i
Afrodita. Afrodita és la deessa de l’amor i Peitho de la
seducció. Els antics grecs pensaven que l’amor i la seducció anaven juntes, ja
que per arribar a l’amor es necessitava la seducció. És per això que en moltes
ocasions se les representa juntes.
L’altra imatge va ser
pintada segles després. Hi apareixen les dues deesses de la imatge anterior,
canvien els noms perquè ja parlem de la mitologia romana, i per tant, Afrodita
passa a ser Venus i Peitho, Suadela, però mantenen les seves qualitats. En
aquesta imatge, però hi apareixen també Anteros, que és el germà de Cupido, i
Cupido. En el fresc, es veu com Venus està amb Anteros i Suadela està castigant
Cupido.A continuació de veure aquestes dues imatges, la conferència va passar al tema central: l’elegia , els seus autors i els tòpics literaris .
L’elegia es un subgènere de la poesía lírica d’origen grec. Els temes que tenia en el seu orígen eren diversos, parlaven del amor, la mort, el lament… en general es lamentava de quasevol pèrdua. Aixó va canviar quan va ser heredada pels romans d’esprés de la batalla d’Accium. A partir d’aleshores, l’únic tema tractat va ser l’eròtic.
Els
principals autors romans d’elegia van ser Corneli Gal, Tibul, Properci i
Ovidi. Corneli Gal
va ser el més important. Va ser poeta,
polític i militar, també va ser el primer governador d’Egipte. Va estar
enemistat amb August i aquest va condemnar les seves obres. Va ser acusat de
voler separar Egipte de Roma i va ser substituït al seu càrrec per Eli Gal.
Finalment es va suicidar. Va escriure quatre elegies: “ Amors”.
Del poeta Tíbul, el qual va pertànyer al cercle
de Messala, conservem la seva elegia “ Corpus Tibullianum”, per exemple.
Properci
va escriure noranta poemes repartits en quatre llibres elegiacs. Aquest,
juntament amb Tibul eren protegits per a que puguessin escriure.
Finalment
Ovidi, amic de Valeri Messalla, va estar molt conectat amb el poder, tot i que
va ser desterrat per August a l’actual Romania, ja que segons ell promovía
l’adulteri, i això anava contra la moralitat d’August.
Quant
als tòpics, un era el “exclusus amator”, que vol dir amor rebutjat. Va sempre amb l’altre tòpic “paraclausithyron”, que
vol dir porta tancada. Aquest dos
tòpics es refereixen a l’ amant rebutjat
o menyspreat per la seva estimada , que es veu obligat a passar la nit fora, al
costat de la seva porta tancada.
Un
altre tòpic es el “servitium amoris”, en el qual l’enamorat es presenta com un esclau voluntari, i a més no vol deixar de ser-ho.
El tòpic "militia amoris”, compara elements de
l’amor amb els de la guerra, com per exemple l’edat, ja que normalment
coincideix. En aquest cas l’enamorat és un soldat i l’amor és considerat com
una milicia.
En
el tòpic “morbus amoris”, l’enamorat es presenta com un malalt d’amor que no es vol curar, tot i que encara que volgués no
podria, perquè no hi ha medicina per l’amor.
En
el “furor amoris” l’enamorat ha perdut la capacitat de raonar i s’ha convertit
en un dement. Aqui hi ha un joc de paraules amb “amans” i “amens” (amant ,dement).
Un
altre tòpic es l’enamorat com a poeta,
en aquest, els poetes es queixen ja que tenen la porta del amor tancada, que
està tancada tan fort que no la poden obrir ni els llamps de Júpiter,es queixen
també de la impossibilitat d’obrir-la, encara que en alguns casos, gràcies als
poemes aconsegueixen arribar a l’estimada.Aques tòpic es caracteritza perquè
només escriu poesía per agradar a l’amant, no per expressar els seus sentiments
en públic ni per explicar la història de Roma.
També
esta el “poeta doctus”, que actúa com a mestre
de l‘amor ,ensenyant l’art de seduir.
Finalment,
a la conferència s’arriba a la conclusió que la vida literària, en aquest cas
de la elegia, es paral·lela al món real, i que tot el que s’explica és ficció .
Personalment,
opino que alguns d’aquests tòpics segueixen presents avui en dia entre
nosaltres. Un exemple pot ser la cançó de “Boig per tu”, inspirada en l’antic
“furor amoris”.
Conscient
o inconscientment seguim prenen com a referència aquests antics tòpics llatins.
Alba Grijalba
2n.Batx.B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada