Dinar grecoromà 2016 : ”Ab Ovo usque ad mala”[Des dels ous fins a les pomes]

                                                                       Prosit! [que aprofiti]

El dia 10 de juny   per tal de cloure el curs de les matèries de Llatí i Grec  de  batxillerat hem organitzat com cada any  un dinar grecoromà a la biblioteca del Centre.

Amb la ambientació d’una música “ad hoc” s’han anat presentant els plats preparats pels alumnes, des dels aperitius [gustatio] fins a les postres [secunda mensa].

Hem pogut degustar la famosa salsa garum, uns ous de codorniu deliciosos, l’olivada amb pa, la truita amb pebre i mel ,els dàtils  amv pinyons , el puding cartaginés i tants d’ altres  plats extrets del famós receptari romà d’Apici.

Hem regat els  plats amb most, a falta de l’hidromel i hem brindat tots junts dient:  “plurimam salutem”   per aquest curs que s’acaba.

 

Els alumnes han pogut constatar que moltes de les receptes actuals de la nostra cuina catalana són hereves de la cuina antiga grega i romana.

                         
       Plurimam salutem discipuli et discipulae!

                               Festival de Teatre Grecollatí MMXVI

Promoció d'alumnes de llatí i grec .2015-16

Com cada any, el Seminari de Cultura Clàssica del nostre centre ha organitzat per l’alumnat de llatí i grec de 1r. i 2n de Batxillerat una sortida, el dia 8 de març, al Teatre Joventut  de l’Hospitalet de Llobregat  en ocasió del “Festival de Teatre Grecollatí“, que s’ha  celebrat en aquesta localitat 

Hem pogut veure dues obres: en primer lloc la tragèdia “Hèlena” d’Eurípides  representada pel  grup de teatre ” Ela , Ela” de l’Institut  Sta. Eulàlia de l’Hospitalet i després  la comèdia plautina “Miles Gloriosus “ representada pel grup ”Clásicos Luna” de Zaragoza.

Promoció d' alumnes de llatí i grec . 2015-16

La tragèdia grega ens  ha presentat el tema de 

la guerra de Troia a partir  d’una de les seves protagonistes , Hèlena . Ella es presenta com una víctima de les circumstàncies perquè  mai ha estat  la causa de la guerra,  però tothom li ha considerat .

El final de l’obra ens ha allunyat de la tragèdia típica, amb un final feliç aconseguit gràcies al “deus ex machina “.

La comèdia llatina ,en canvi, ens ha introduït en el món dels embolics i confusions del teatre de Plaute amb els temes habituals: personatges raptats, amors impossibles i confusions per la doble identitat

Helena .Grup "Ela, Ela"

Hem pogut veure una comèdia divertida, amb números musicals , plena de ritme, acudits, enganys, burles, algun insult i també algunes garrotades i on  el  rei de la comèdia és indiscutiblement  l’esclau, qui ha resolt  el conflicte amorós per aconseguir la llibertat.

Hem gaudit un any més  de les dues obres clàssiques i hem entès millor les característiques del teatre grecollatí i la seva pervivència en l’actualitat.

     

Miles Gloriosus."Clásicos Luna "

Esperem que  aquest Festival de Teatre

Grecollatí  duri molt de temps i tingui cada cop més èxit.

Els treballs de Recerca de Clàssiques :propostes 2015-16

Mosaic S.IV a C.Museu Britànic :
"Salut,vida,alegria,pau,felicitat i esperança"

Benvolguts/-es alumnes de 1r. de batxillerat ,

Aquí teniu una proposta de treballs de Recerca amb temes relacionats amb el món clàssic perquè us serveixin d'inspiració  a tots aquells que   vulgueu fer la vostra recerca relacionada amb  aquest àmbit .Tingueu en compte que la proposta està  oberta a tots vosaltres, alumnes de 1r ,  sigui quin sigui  el batxillerat que feu  i que s'acceptarà qualsevol iniciativa o suggeriment que tingueu .

Tema 1.    L’antiguitat clàssica  al cine i a la televisió

 L’alumne podrà treballar  pel.lícules ( Gladiator ,Percy Jackson, Hèrcules) o  sèries (Roma, Imperium) ambientades en el món  grec o romà i  estudiar les seves característiques, les fonts en què s’han basat, la fidelitat histórica i  l’ambientació. S’analitzarà  també el tractament que s’ha donat en el film o sèrie als diferents aspectes del món romà: socials, polítics, religiosos, filosòfics i científics.  Posteriorment  s’ analitzarà  la seva  repercussió en el món actual. Es podrà aprofondir en una sola pel.lícula o bé fer una comparació entre vàries.

Tema 2. Els referents clàssics en la música actual

Es tracta de fer un estudi i analitzar la presència en la  música actual d’elements mitològics  grecs (Ulisses, Helena ,Penèlope etc.).o de referències  llatines que hi  apareixen. Es pot treballar la influència clàssica  dins d’un  estil (òpera clàssica, pop, rock, rap, heavy metal etc.) o  comparar-la en els diferents  estils.

 Tema 3. El món Clàssic i la publicitat

 Es tracta d’estudiar i analitzar les referències mitològiques culturals, històriques, i artístiques del món greco-romà (Olympia, Pandora, Hermés  ) que apareixen  en l’àmbit de la  publicitat ( nom de marques, productes de les empreses,  anuncis  gràfics)  i veure la funció que tenen  per captar l’atenció del lector i seduir al consumidor.

 Tema 4. Recorregut mitològic per  Barcelona

 Es proposa fer un estudi mitològic dins l’àmbit de la nostra ciutat. L’alumne podrà decidir entre   treballar  les escultures mitològiques  en algún jardí de Barcelona  com el del Laberint d’Horta  i el de La Ciutadella ,o fer la recerca  per places i carrers d’un barri, on es descobriran els diferents elements clàssics per poder analitzar-los i relacionar-los amb la història de la ciutat .

 Tema 5. La cuina dels romans i  la nostra cuina mediterrània

 La cuina mediterrània que actualment està tan recomanada per metges i dietistes té una  tradició que es remonta entre d’altres, al món clàssic.

L’alumne investigarà els productes d’alimentació bàsics a l’època romana,com s´efectuava el seu  transport , fabricació i elaboració. Treballarà  i analitzarà receptes de cuina d’època romana  comparant-les amb receptes actuals de la nostra cuina i  reflexionarà  sobre els costums alimentaris dels romans, relacionant-ho amb els nostres, cercant explicacions històriques a aquests canvis.

Tema 6.  De la  comèdia d’embolics  romana a la comèdia actual

 Es tracta de fer un estudi  de la comèdia romana de Plaute i de les seves característiques. S’analitzarà la seva pervivència en un autor (Molière , Shakespeare,Oscar Wilde).Es pot també  fer un estudi  de les representacions teatrals que s’han fet de les obres d’un autor, i de les que hi ha en cartellera actualment a Catalunya(Molt soroll per no res, L’avar ,El Misantrop).

Es pot treballar també les adaptacions  al cinema d’algunes comèdies d’embolics (Molt soroll per no res,  la importancia de ser Frank)

Que les muses us inspirin !

                       Tarraco  2015:Festival de teatre i visita a la ciutat

   Els alumnes de llatí i grec de 1r i 2n de batxillerat  de La Sedeta  vam fer ,el dia 20 d’abril,  la visita a la ciutat romana de Tàrraco on vam visitar ,al matí ,les principals restes arqueològiques de la ciutat i els seus voltants :el pont del Diable o aqüeducte de les Farreres,  les muralles  , el Passeig Arqueològic ,el fòrum ,el circ  i l’ amfiteatre.

A la tarda  vam presenciar  al “Camp de Mart “ la comèdia de Plaute  Càsina representada en el “XX Festival de teatre grecollatí” pel grup valencià Komos .

En un aforament  de 1800 persones ,ple a vessar  d’alumnes i professors de Llengües Clàssiques vam poder gaudir d’una obra ben adaptada , divertida, actual ,carregada de  malsentesos, enganys , confusions i paròdies .

Va ser un dia complert que ens va servir per conéixer i valorar més les restes arqueològiques que tenim a Catalunya i veure que la literatura clàssica continua vigent encara entre nosaltres.                                                 

Les Troianes al Teatre Joventut

  Festival de Teatre        grecollatí 2015


El dia 11 de març  hem assistit amb els alumnes de llatí i grec de 1r. i 2n. de batxillerat al "Festival de Teatre Grecollatí" , que com cada any s' organitza al "Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat.  Hem vist  la tragèdia   "Les Troianes" d' Eurípides  representada pel  grup valencià  Komos.

L' obra ens ha mostrat l´últim dia de la ciutat de Troia  ,quan la flota  grega està  a punt de marxar i les dones dels troians morts a la guerra han estat sortejades pels seus enemics.

Hem pogut observar el sofriment d'aquestes dones quan s'assabenten una a una del destí cruel que els espera :Hécuba, Cassandra, Polixena i Andrómaca són les víctimes d'aquesta guerra que deixa Troia destruïda per les flames.

El missatge que ens ha deixat és ben actual: la guerra és perniciosa, causa víctimes inocents i produeix desgràcies en pobles ,ciutats i famílies. 

        El seu alegat és un " No" a la Guerra, "No" a la violència i un" No"a la destrucció." 

Una passejada divina al MAC

                                

 Durant aquest curs 2014-15  hem fet ” Una passejada divina” pel Museu Arqueològic de Barcelona amb els alumnes de Mitologia Grecoromana de tercer d’ESO i els de 4t d’ESO de Llatí  .

Hem fet un recorregut per les creences religioses dels pobles de la prehistòria i de l’antiguitat.  Des de les venus paleolítiques  fins als déus del panteó grecoromà,  i també les divinitats orientals com Isis o Tanit.

Hem reconegut a través de les restes arqueològiques de les Sales sobre Grècia i Roma els  mites clàssics que hi estan representats : la guerra de Troia; els principals déus i déssses del Panteó Clàssic ; herois com Bel.lerofont i Perseu ,occidor de la Medusa, representada en una esculptura procedent d’una necrópolis; el sarcòfag del  “Rapte de Prosèrpina”; el mosaic de “ Les tres Gràcies “ i  finalment  l’escultura de Príap, déu de la fertilitat procedent d’Hostafrancs. 

Amb aquesta visita hem après  com evoluciona el món de les creences al llarg de la historia, quins són els elements que motiven la creació d’un món mític, com es representen les creences i hem aprés a valorar les peces del Museu com a fonts d’informació històrica i mitológica.

I sobretot hem vist  que ,malgrat les diferències, les motivacions per creure són en totes les cultures similars.

"88 Infinits" d'Arnau Vilardebó

Alumnes de cultura clàssica i llatí

    

Arnau Vilardebó

El dimarts 1 d'abril vam anar al Museu Marítim a veure l'espectacle "88 Infinits" d'Arnau  Vilardebó.

  Vam poder constatar que  les constel·lacions del cel guarden històries i coneixements. Darrera de cadascuna vam descobrir el mite grec que explica el seu orígen .

 L'espectacle  va desbordar psicologia pràctica i humor. Vam veure les estrelles del cel d’una nova manera . Esferes amb ninots, models de constel.lacions  i altres enginys ens van  mostrar clarament les formes que es poden veure al cel. Amb l’espectacularitat de l’ESFERA del  Planetari del Museu Marítim.

Si cliqueu sota la foto del Arnau,que porta el cel sobre les espatlles, podreu tenir informació sobre ell. Aquí també teniu un enllaç per si voleu aprofondir en el tema de les constel.lacions i la seva relació  amb la mitologia. Cliqueu a  El cel dels mites.

Exposició "Mediterrani.Del Mite a la raó".

  Al  CaixaForum de Barcelona, es pot veure    des   del  dia 28 de febrer l’exposició  “Mediterrani . Del mite a la raó”  que es pot visitar  fins el 15 de juny d’aquest 2014.

 La mostra comença  amb el tema  del Viatge Mitològic per un mar  ple de perills que convida al viatge. En la primera sala de l’exposició s’exposa el tema  amb el rapte d’Europa per part de Zeus, per explicar l’orígen d’aquest continent ; continúa amb el viatge d’Odisseu que simbolitza la comunicació entre pobles i posa en contacte illes i regnes llunyans. Amb el viatge de Jàson i els Argonautes s’explora la Mediterrània Oriental  i finalment Heràcles amb el qual s’inicia l’ordenació de l’espai,  alliberant  el món dels monstres amb els seus dotze treballs.

La segona sala ens mostra l’aparició dels filòsofs cap al S.VI a.C. Ara s’ha passat del “mithos” al “logos”.Els homes s’enfronten a un enigma que han de resoldre pel seu compte i que a l’exposició es plasma amb l’escultura de l’ Esfinx que l’heroi Èdip va destruir, al descobrir   l’enigma que proposava.

S’han canviat els herois pels historiadors i filòsofs que es pregunten quins elements integren el cosmos. En la mateixa sala es pot veure la importància de l’aparició de les “polis” i dels seus espais públics, com l’àgora ,un lloc d’intercanvi d’idees i de discusió. Hi ha en la sala una recreació virtual de l’àgora atenesa amb els seus principals edificis.Hi ha mostres dels  seus espais d’oci i entreteniment, sobretot del” symposium”   del que estaven exclosos els estrangers,les dones i els esclaus.  S´hi troben també escultures amb les  divinitzacions dels valors cívics de la ciutat: persuasió (peithos),salut  (higieia),pau, (eirené)sort (tiqué),abundància(ops).
A continuació s’exposa en un altre espai la concepció de l’home amb ànima, que és el més representatiu i valuós del ser humà. Una ànima ,representada com un ocell o una papallona en les escultures, que perdura més enllà de la mort.S’exposa ara un nou art,el retrat ,que capta la mirada emocionada  i brillant dels enamorats, l ‘ ànima dels quals  perdura més enllà de la mort. En l’exposició  hi ha unes escultures meravelloses de Cupido i Psique que representen la fusió de l’amor.
I finalment a l’últim espai es pot veure l’aparició de nous déus redemptors que asseguren la vida eterna i comprenen més els humans: Isis, Atis, Mitra i finalment Jesús representat com a “criòfor " (κρυόφορος) o "portador d'una ovella", un model que es va perpetuar en l'art cristià sota la forma del Bon Pastor.
En resum l’exposició és excel.lent, hi ha cent seixanta-cinc obres gregues i llatines: estàtues, relleus, ceràmiques, mosaics, joies, frescos, procedents de  museus europeus, sobretot de Grècia i Itàlia. Es un exposició per comprendre més la història i el pensament d’aquestes terres banyades pel  mar que  ens uneix , el  Mediterrani .

Gaudim de la poesia d' Horaci!

Discipuli,/-ae,
Aquesta és la lectura que tenim per aquest curs 2013-14,per al tercer trimestre : Horaci  Epodes i Odes  . Els poemes que us entren per la Selectivitat són:

Horaci, Epodes 2 (Beatus ille)

3 (Amistat amb Mecenàs. Maledicció de l’all)
16 (Poema patriòtic. Lament per la sort dels romans)
Odes 1, 1 (Endreça a Mecenàs)
1, 9 (Vides ut alta stet niue candidum / Soracte)
1, 11 (Carpe diem quam minimum credula postero)

1, 14 (La nau com a al·legoria de l’estat)

1, 24 (Consol a Virgili per la mort de Varus. Inexorabilitat de la mort)
1, 37 (Nunc est bibendum. Suïcidi de Cleòpatra)
1, 38 (Persicos odi, puer, apparatus. Aspiració a la vida senzilla)
2, 10 (Auream quisquis mediocritatem / diligit. La bonesa de la mitjania) 
3, 30 (Exegi monumentum aere perennius. Immortalitat del poeta)
Us aconsello el llibre   d' Horaci  Epodes i Odes  . Edicions 62 .    

Tanmateix us passo un enllaç  perquè pugueu veure aquets poemes traduïts per  Josep Vergés i publicats a la Fundació Bernat Metge.  Cliqueu aquí per veure-ho:    Horaci.Odes i Èpodes .

Aquí teniu un altre enllaç on els poemes apareixen comentats.Us será molt útil per entendre més els poemes: Textos Horaci 2014.Odes i Èpodes.

Tàrraco 2013

Avete discipuli/-ae ,

 

Aquí teniu les fotos de la sortida que vam fer el dia 18 d'abril a Tàrraco. Vam tenir un dia esplèndid i vam poder gaudir de la visita guiada per la ciutat: l'aqüeducte, les muralles, Fòrum Provincial, el circ ,el Museu Arqueològic i finalment l'Amfiteatre.

 

I a la tarda  la representació de l'Amfitrió de Plaute al Camp de Mart on vam gaudir d'una excel.lent adaptació de la comèdia llatina del grup "in Albis"de Morón de la Frontera. El grup teatral va respectar el text original llatí i va aconseguir fer un espectacle divertit, amé, que ens va fer somriure amb les adaptacions musicals i les al.lusions a la situació actual del nostre país.

 

Recordem  Tarraco  aquella urbs  que, com ens recorda l'emperador Adrià  és "Civitas ubi Ver est Aeternum"(La ciutat on la primavera és eterna).

 Clica sobre fotos  per veure-les totes

 

 

Hic et Nunc ="Aquí i Ara" encara parlem llatí

Hic et Nunc  és el títol d'un llibre dels  llatinismes  que han perviscut al llarg dels temps i que encara utilitzem.

Aquest Sant Jordi 2013 surt aquest llibre de Toni Batllori, Pere Led i Josep Manuel Udina. Si voleu conéixer llatinismes i veure l'ús que en fem, és força aconsellable. El llibre ens sorpren amb un passeig entretingut, amb uns dibuixos molt "ad hoc" per il.lustrar els significats de les expressions que apareixen.  

Amb la Vanguardia es pot comprar des del diumenge 21 d'abril. i fins a Sant Jordi. 

             .

L'Odissea a les Falles de València 2013

 

 

Aquest any 2013  el Ninot Indultat de les Falles  de València ha estat la figura presentada per la comissió Na Jordana .El lema de la comissió d'aquest any ha estat  l'Odissea d'Homer.

El grup creatiu Ítaca és el que ha elaborat la figura i concretament els artistes fallers Manel García i Xavier Álvarez Sala .Es recrea una escena costumista  en la qual un avi llegeix un conte a la seva néta , amb el cavall de Troia a un  costat i  una finestra a la  part del darrera per on es veu caure la neu. Les paraules dels impulsors de la Jordana  les teniu aquí a sota i són un clar homenatge al gran poeta grec Homer:

"El cavall de Troia és un motiu universal des de l'Antiguitat, i la seua força simbòlica continua viva en el nostre temps. Justament el temps fa que el 2013, es commemoren els 50 anys de la falla "Nou cavall de Troia", que el mestre Ricard Rubert va plantar a l'actual plaça de l'Ajuntament i que va ser motiu d'admiració per a molts i d'escàndol per a alguns.
Al voltant d'un novíssim cavall de Troia, Na Jordana, planteja aquest any una particular odissea. L'apassionant viatge pel Mediterrani que va cantar Homer en la seu immortal poema pren forma i actualitat en una selecció d'escenes que enalteixen, denuncien o critiquen situacions eternes i problemes d'ara.

De la mà del protagonista, Odisseu, els visitants, s'endinsaran en l'univers mític de l'antiga Grècia. La saviesa manipuladora d'Atena i l'arbitrarietat despòtica de Zeus, condicionaran les destinacions dels mortals.

L'heroi, com a símbol del poble pla, travessarà per situacions alhora dramàtiques i esperpèntiques, des d'una mare capadora (Anticlea) a una bruixa feminista (Circe), passant per la irresistible atracció cap a les joves (Nausica) i un amor immortal ( Calipso). ¿Qui a la vora dels quaranta no ha experimentat totes aquestes circumstàncies i pulsions? Per fi, però, l'enyorança de la terra i de la llar conduirà Odisseu cap a la seua Ítaca, prosaica i vulgar com la València actual, al cap ia la fi pàtria.

Vivim en un món de desmemòria, com l'oblit que es covava a l'illa dels lotòfags.
Patim un món de desmesura dionisíaca, com la faramalla exhibicionista que envolta les Falles.
Patim derrota rere derrota, com els troians en el camp de batalla, com Na Jordana en el camp de la utopia.
Morim sense prestanza i sense honor, seduïts pels càntics de pèrfides sirenes que ens afalaguen amb promeses impossibles.
Però sempre hi ha detalls en l'existència, que en la seua discreció ens fan sentir fidels a un cert destí assumit amb llibertat, fidels com el gos (Argo) al seu amo, després d'una absència de molts anys.

Aquesta selecció de passatges de l'Odissea trobarà un complement didàctic a la falla infantil,que  també du per lema "Odissea" i el seu artista es JOAN S. BLANCH i  quedarà, a més, integrada estèticament i escènicament en la falla gran.

La guerra de Troia havia acabat, i tots els herois es disposaven a tornar a les seves terres".
Entre aquests herois es trobava Ulisses, rei d'Ítaca, un guerrer fort i amb coratge qui en el seu retorn a Ítaca s'endinsa en L'Odissea, poema èpic va crear i difondre en l'antiga Grècia, Homer, el seu autor.
Na Jordana, aquest any, s'endinsarà, per mitjà de la falla infantil, en un univers mitològic, un univers que intentarà narrar els perills més terribles que Odisseu va patir en el seu retorn a Ítaca, la seva terra, el seu regne.
Es posarà a l'abast dels nens i no tan nens, una autèntica representació, amb escenografies i personatges de l'obra, lotòfags, ciclops, monstres, deesses i mortals ... tot amb una única intenció: narrar un viatge mític que va ocórrer quan déus i homes convivien junts i les millors armes d'un heroi eren la prudència, l'astúcia i el coratge".

Suadela Venusque: l’art de la seducció en els poetes del cercle d’August.

 El dia 25 de febrer, els alumnes de 1r i 2n.de Batxillerat de llatí i grec  vam assistir a una conferència de Literatura Llatina  a la UB. La conferència, presentada pel doctor  Javier Velaza va tractar el tema dels  “Poetes del cercle d’August i l’art de la seducció a les Elegies llatines”.

En primer lloc, se’ns van presentar dues imatges, una d’una “cràtera” grega en la qual apareixien  Peitho i  Afrodita.  Afrodita és la deessa de l’amor i Peitho de la seducció. Els antics grecs pensaven que l’amor i la seducció anaven juntes, ja que per arribar a l’amor es necessitava la seducció. És per això que en moltes ocasions se les representa juntes.

L’altra imatge  va ser pintada segles després. Hi apareixen les dues deesses de la imatge anterior, canvien els noms perquè ja parlem de la mitologia romana, i per tant, Afrodita passa a ser Venus i Peitho, Suadela, però mantenen les seves qualitats. En aquesta imatge, però hi apareixen també Anteros, que és el germà de Cupido, i Cupido. En el fresc, es veu com Venus està amb Anteros i Suadela està castigant Cupido.

A continuació de veure aquestes dues imatges, la conferència va passar al tema central: l’elegia , els seus autors i els tòpics literaris .

L’elegia es un subgènere de la poesía lírica d’origen grec. Els temes que tenia en el seu orígen eren diversos,  parlaven del amor, la mort, el lament… en general es lamentava de quasevol pèrdua. Aixó va canviar quan va ser heredada pels romans d’esprés de la batalla d’Accium. A partir d’aleshores, l’únic tema tractat va ser l’eròtic.

Els principals autors romans d’elegia van ser Corneli Gal, Tibul, Properci i Ovidi.  Corneli Gal va ser el més important. Va ser poeta,  polític i militar, també va ser el primer governador d’Egipte. Va estar enemistat amb August i aquest va condemnar les seves obres. Va ser acusat de voler separar Egipte de Roma i va ser substituït al seu càrrec per Eli Gal. Finalment es va suicidar. Va escriure quatre elegies: “ Amors”.

Del  poeta Tíbul, el qual va pertànyer al cercle de Messala, conservem la seva elegia “ Corpus Tibullianum”, per exemple.

Properci va escriure noranta poemes repartits en quatre llibres elegiacs. Aquest, juntament amb Tibul eren protegits per a que puguessin escriure.

Finalment Ovidi, amic de Valeri Messalla, va estar molt conectat amb el poder, tot i que va ser desterrat per August a l’actual Romania, ja que segons ell promovía l’adulteri, i això anava contra la moralitat d’August.

Quant als tòpics, un era el “exclusus amator”, que vol dir amor rebutjat. Va sempre amb l’altre tòpic “paraclausithyron”, que vol dir porta tancada. Aquest dos tòpics  es refereixen a l’ amant rebutjat o menyspreat  per la seva estimada  , que es veu obligat a passar la nit fora, al costat de la seva porta tancada.

Un altre tòpic es el “servitium amoris”, en el qual l’enamorat es presenta com un esclau voluntari,  i a més no vol deixar de ser-ho.

El tòpic "militia amoris”, compara elements de l’amor amb els de la guerra, com per exemple l’edat, ja que normalment coincideix. En aquest cas l’enamorat és un soldat i l’amor és considerat com una milicia.

En el tòpic “morbus amoris”, l’enamorat es presenta com un malalt d’amor que no es vol curar, tot i que encara que volgués no podria, perquè no hi ha medicina per l’amor.

En el “furor amoris” l’enamorat ha perdut la capacitat de raonar i s’ha convertit en un dement. Aqui hi ha un joc de paraules amb “amans” i “amens” (amant ,dement).

Un altre tòpic es l’enamorat com a poeta, en aquest, els poetes es queixen ja que tenen la porta del amor tancada, que està tancada tan fort que no la poden obrir ni els llamps de Júpiter,es queixen també de la impossibilitat d’obrir-la, encara que en alguns casos, gràcies als poemes aconsegueixen arribar a l’estimada.Aques tòpic es caracteritza perquè només escriu poesía per agradar a l’amant, no per expressar els seus sentiments en públic ni per explicar la història de Roma.

També esta el “poeta doctus”, que actúa com a mestre de l‘amor ,ensenyant l’art de seduir.

Finalment, a la conferència s’arriba a la conclusió que la vida literària, en aquest cas de la elegia, es paral·lela al món real, i que tot el que s’explica és ficció .

Personalment, opino que alguns d’aquests tòpics segueixen presents avui en dia entre nosaltres. Un exemple pot ser la cançó de “Boig per tu”, inspirada en l’antic “furor amoris”.

Conscient o inconscientment seguim prenen com a referència aquests antics tòpics llatins.

                                                                                                          Alba Grijalba   

                                                                                                          2n.Batx.B

 

1r i 2n de batx van al teatre a veure la Medea d’Euripides.

Aquí teniu l'article d' una alumna de 2n de batxillerat sobre la tragèdia grega que hem anat a  veure aquest curs  al Teatre Joventut de l'Hospitalet de LLobregat.

El passat 6 de març els alumnes de llatí i grec de 1r i 2n de Batxillerat de l’institut la Sedeta vam tenir la sort de poder assistir al XVIII Festival juvenil de Teatre  Grecollatí de Catalunya 2013 a l’Hospitalet de Llobregat ,per veure  l'obra de teatre  Medea d’Eurípides representada per un grup d’alumnes de Saragossa de l’  IES Pedro deLuna.

Medea és una dona que abandona i traeix la seva pàtria, la Còlquida, per ajudar al seu enamorat Jàson a robar el velló d’or, ella se’n va amb ell a Corint, Jàson i Medea tenen dos fills. La història dóna un canvi inesperat quan Jàson s’enamora de Creusa, filla del rei Creont, els dos es volen casar. Medea amb ràbia i desig de venjança, pren una sèrie de decisions terribles que portaran a la tragèdia total.

Els alumnes van interpretar gairebé tots els personatges originals de la Medea d’Eurípides, llevat dels fills de Medea que són esmentats però no són representats per cap actor, el director de l’obra decideix que la representació de la protagonista Medea fos interpretada per tres noies, cada noia adoptava un tret característic de Medea, així, les diferents personalitats de Medea estaven interpretades per diferents actrius, donant un aire sofisticat i més ric a l’obra, una de les tres personalitats és la Medea mare, l’altre la dona turmentada i la tercera personalitat és l’amant venjativa, responsable de les tragèdies de l’historia.

Els personatges van ser molt ben interpretats, la tragèdia no és fàcil d’interpretar, i tot el grup de joves actor i actrius ho van aconseguir força bé, donant una atmosfera tràgica, la qual l’espectador podia percebre amb facilitat.

La critica de la representació en general es bona, si és veritat que en alguns moments el so de les veus no arribava bé a tota la salai en determinats moments es feia difícil entendre el que deien però el alumnes de la Sedeta vam tenir la sort d’haver treballat la obra a classe els dies abans d’anar al teatre, per la qual cosa, ja tots sabíem l’argument de l’obra, així que no va ser difícil seguir el fil de l’historia.

La posada en escena estava molt ben aconseguida, tot i que no hi va haver canvis d’escenari la obra no es va fer gens monòtona ja que els actors van saber com donar canvis d’escena amb els canvis de diàlegs i de les entrades i sortides a escena dels actors.

                                                                                                                               
                                                                                  Camil.la Aponte

                                                                2n.Batx.